L’altre dia vaig llegir un interessant article sobre el fenomen quiet quitting que us recomano llegir. Santi García, de Future for Work Institute, explica com la pandèmia ha remogut els fonaments de moltes persones i, en especial, els de la seva relació amb la feina. Després d’un any de pandèmia, primer es va parlar de la YOLO Economy (acrònim de You Only Live Once), nom que Kevin Roose va donar al fenomen dels que, fastiguejats del treball rutinari i les videoconferències, van prendre nous riscos amb els diners que havien anat estalviant. Més tard, a la Xina, va néixer el moviment ‘Tumbarse’, un corrent de resistència contra la cultura del treball dur i el sacrifici que predomina en aquest país; tot seguit, es va començar a parlar de ‘la gran renúncia’, una teoria que explica per què, només a l’abril del 2021, 4 milions de nord-americans van deixar la seva feina. Finalment, ha arribat per quedar-se el Quiet quitting, un fenomen que Zaid Khan va fer viral en un vídeo aquest mes de juliol. Es tracta d’una actitud dels qui decideixen silenciosament prendre-s’ho amb més calma en lloc d’abandonar els seus llocs de treball.
En un sondeig que van dur a terme a Future for Work Institute entre professionals de RRHH d’empreses espanyoles, la ‘conciliació amb la vida personal i familiar’, es trobava per davant de ‘reconeixement professional’ o ‘guanyar diners’, entre els interessos dels treballadors.
I com afecta això els directius de les empreses? Doncs, sens dubte, en primer lloc, cal prendre’n nota: la pandèmia ha reforçat la idea que treballem per viure i no al revés. I això és una cosa que cada cop més estarà a l’ambient i a les creences més profundes dels nostres equips.
A la sèrie de vídeos NOUS LIDERATGES s’ha parlat per activa i per passiva d’aquest fenomen, encara que amb altres noms: que el propòsit de les empreses i els seus treballadors vagin en línia, que o les empreses del futur -del present- són més humanes i sostenibles o desapareixeran, etc.
Per nosaltres, directius, cal preguntar-nos, conec bé els meus equips? Sé què els motiva, què els mou, què els fa estar a la nostra empresa? Ho fan només per diners o hi ha altres coses? Tots els meus directius i tota la meva plantilla creu en el projecte? És prou humana la meva empresa, més enllà del que estipula la llei o la cultura empresarial del meu sector?
La pandèmia ens ha posat en un escenari que fa uns anys no preveíem. Tenim l’oportunitat d’adaptar-nos, pel bé dels nostres equips, o de perdre el nostre bé més preat: les persones i el talent.
Artícle d’Iñaki Saltor, Managing Partner a Saltor Talent
Quiet quitting: treballar per viure
L’altre dia vaig llegir un interessant article sobre el fenomen quiet quitting que us recomano llegir. Santi García, de Future for Work Institute, explica com la pandèmia ha remogut els fonaments de moltes persones i, en especial, els de la seva relació amb la feina. Després d’un any de pandèmia, primer es va parlar de la YOLO Economy (acrònim de You Only Live Once), nom que Kevin Roose va donar al fenomen dels que, fastiguejats del treball rutinari i les videoconferències, van prendre nous riscos amb els diners que havien anat estalviant. Més tard, a la Xina, va néixer el moviment ‘Tumbarse’, un corrent de resistència contra la cultura del treball dur i el sacrifici que predomina en aquest país; tot seguit, es va començar a parlar de ‘la gran renúncia’, una teoria que explica per què, només a l’abril del 2021, 4 milions de nord-americans van deixar la seva feina. Finalment, ha arribat per quedar-se el Quiet quitting, un fenomen que Zaid Khan va fer viral en un vídeo aquest mes de juliol. Es tracta d’una actitud dels qui decideixen silenciosament prendre-s’ho amb més calma en lloc d’abandonar els seus llocs de treball.
En un sondeig que van dur a terme a Future for Work Institute entre professionals de RRHH d’empreses espanyoles, la ‘conciliació amb la vida personal i familiar’, es trobava per davant de ‘reconeixement professional’ o ‘guanyar diners’, entre els interessos dels treballadors.
I com afecta això els directius de les empreses? Doncs, sens dubte, en primer lloc, cal prendre’n nota: la pandèmia ha reforçat la idea que treballem per viure i no al revés. I això és una cosa que cada cop més estarà a l’ambient i a les creences més profundes dels nostres equips.
A la sèrie de vídeos NOUS LIDERATGES s’ha parlat per activa i per passiva d’aquest fenomen, encara que amb altres noms: que el propòsit de les empreses i els seus treballadors vagin en línia, que o les empreses del futur -del present- són més humanes i sostenibles o desapareixeran, etc.
Per nosaltres, directius, cal preguntar-nos, conec bé els meus equips? Sé què els motiva, què els mou, què els fa estar a la nostra empresa? Ho fan només per diners o hi ha altres coses? Tots els meus directius i tota la meva plantilla creu en el projecte? És prou humana la meva empresa, més enllà del que estipula la llei o la cultura empresarial del meu sector?
La pandèmia ens ha posat en un escenari que fa uns anys no preveíem. Tenim l’oportunitat d’adaptar-nos, pel bé dels nostres equips, o de perdre el nostre bé més preat: les persones i el talent.
Artícle d’Iñaki Saltor, Managing Partner a Saltor Talent
carrera » Next
Archivos
Categorías
Arxius
Recent Posts
Saltor Talent evoluciona fins a convertir-se en Kennedy Spain enfortint la seva capacitat internacional en la recerca d’executius
08/11/2026Trobar l’avantatge competitiu en un mercat en profunda
09/07/2026transformació
I si el CHRO esdevé el paper més estratègic després
23/06/2026del CEO?
Buscar líders en temps d’acceleració
20/05/2026El contracte menys visible darrere de la mobilitat executiva
05/05/2026El timing perfecte
23/04/2026El repte d’ integrar la IA de forma estratègica
17/03/2026amb el talent humà
La gran paradoxa del talent executiu
26/02/2026EXECUTIVE SEARCH | Head of People Development & Learning
10/02/2026La diversitat com a motor del lideratge en l’ecosistema digital
04/02/2026Categories
Meta
Categories