Per desgràcia, és una realitat cada vegada més visible. És preocupant veure com s’ha anat degradant el nivell de les persones “referents” en la societat.
En el passat – no massa llunyà -, existia un cert consens a definir algunes persones com a “referents” pels seus valors, formes d’actuar, o el tipus de missatges que llançaven. Eren fàcilment identificables en la política, en la cultura, en l’esport, i també en el món empresarial.
A dia d’avui, si bé segueixen per suposat existint persones referents, han perdut visibilitat. En altres paraules, la societat no els atorga el valor que abans se’ls atorgava. El món de la política és un clar exemple: el nivell no ha parat de baixar en els últims anys, arribant a degradar-se fins a tal punt avui que és difícil localitzar referents polítics (amb independència del color). Estem en un moment on sembla que els referents són influencers, tiktokers, streamers, i cantants que no saben cantar sense autotune Tot el respecte per a ells, però no haurien de ser referents.
Lògicament, el que és o no és un referent té un caràcter subjectiu i no hi ha un consens ple sobre això. Pero penso també que una gran maioria podria arribar a posar-se d’acord en una sèrie de característiques comunes d’un “referent”, per exemple:
– Rectitud en valors.
– Complir amb la paraula.
– Dir el que pensa i pensar el que diu.
– Assumir errors, amb humilitat.
– Crear una visió comuna i compartida.
– Llançar missatges positius, i constructius.
– Prendre decisions i no fer omissió del poder en les situacions en què és necessari.
– Vocació de servei i fer créixer el seu entorn.
L’ anterior són comportaments visibles i concrets, i la principal conseqüència dels quals és que generen aprenentatges positius en les persones. I els aprenentatges positius generen alhora l’entorn adequat per créixer com a individus i professionals. I al seu torn, aquest és justament el caldo de cultiu d’un futur empresarial prometedor.
En les organitzacions, els equips han de poder mirar cap amunt i veure referents. I és per això que les organitzacions tenen el deure d’ajudar i empènyer les persones en posicions de lideratge a convertir-se en referents i ser una brúixola per als seus equips.
Falten referents en posicions de lideratge
Per desgràcia, és una realitat cada vegada més visible. És preocupant veure com s’ha anat degradant el nivell de les persones “referents” en la societat.
En el passat – no massa llunyà -, existia un cert consens a definir algunes persones com a “referents” pels seus valors, formes d’actuar, o el tipus de missatges que llançaven. Eren fàcilment identificables en la política, en la cultura, en l’esport, i també en el món empresarial.
A dia d’avui, si bé segueixen per suposat existint persones referents, han perdut visibilitat. En altres paraules, la societat no els atorga el valor que abans se’ls atorgava. El món de la política és un clar exemple: el nivell no ha parat de baixar en els últims anys, arribant a degradar-se fins a tal punt avui que és difícil localitzar referents polítics (amb independència del color). Estem en un moment on sembla que els referents són influencers, tiktokers, streamers, i cantants que no saben cantar sense autotune Tot el respecte per a ells, però no haurien de ser referents.
Lògicament, el que és o no és un referent té un caràcter subjectiu i no hi ha un consens ple sobre això. Pero penso també que una gran maioria podria arribar a posar-se d’acord en una sèrie de característiques comunes d’un “referent”, per exemple:
– Rectitud en valors.
– Complir amb la paraula.
– Dir el que pensa i pensar el que diu.
– Assumir errors, amb humilitat.
– Crear una visió comuna i compartida.
– Llançar missatges positius, i constructius.
– Prendre decisions i no fer omissió del poder en les situacions en què és necessari.
– Vocació de servei i fer créixer el seu entorn.
L’ anterior són comportaments visibles i concrets, i la principal conseqüència dels quals és que generen aprenentatges positius en les persones. I els aprenentatges positius generen alhora l’entorn adequat per créixer com a individus i professionals. I al seu torn, aquest és justament el caldo de cultiu d’un futur empresarial prometedor.
En les organitzacions, els equips han de poder mirar cap amunt i veure referents. I és per això que les organitzacions tenen el deure d’ajudar i empènyer les persones en posicions de lideratge a convertir-se en referents i ser una brúixola per als seus equips.
Article d’Álvaro Cárcel, Partner.
Archivos
Categorías
Arxius
Recent Posts
Saltor Talent evoluciona fins a convertir-se en Kennedy Spain enfortint la seva capacitat internacional en la recerca d’executius
08/11/2026Trobar l’avantatge competitiu en un mercat en profunda
09/07/2026transformació
I si el CHRO esdevé el paper més estratègic després
23/06/2026del CEO?
Buscar líders en temps d’acceleració
20/05/2026El contracte menys visible darrere de la mobilitat executiva
05/05/2026El timing perfecte
23/04/2026El repte d’ integrar la IA de forma estratègica
17/03/2026amb el talent humà
La gran paradoxa del talent executiu
26/02/2026EXECUTIVE SEARCH | Head of People Development & Learning
10/02/2026La diversitat com a motor del lideratge en l’ecosistema digital
04/02/2026Categories
Meta
Categories